EL TEATRE

Bonaventura Bassegoda, arquitecte i escriptor llorejat, ajudat per Oleguer Junyent, especialista en espais escènics, va dissenyar aquest magnífic teatre amb un estil entre romàntic i neoclàssic, però afegint-li també amb alguns elements modernistes com ara les dues magnífiques làmpades que penjaven dels dos rosetons filigranats del sostre. Les cròniques de l’època, remarquen que les làmpades tenien tenien més de tres-cents becs de llums, gràcies als quals, la sala gaudia d’una brillantor extraordinària.
Aquest teatre-sala es va dissenyar seguint el corrent de molts teatres europeus construïts durant la segona meitat del segle XlX, però sobretot va ser concebut com un espai per a actes socials, i això explica que l’aspecte d’aquesta sala s’aboqui més sobre si mateixa que no pas a l’escenari.
El Teatre  se va inaugurar l’1 de gener de 1904 amb un gran ball al que hi va assistir el conjunt del socis acompanyats dels seus familiars i amics.
L’orquestra de la vila, considerablement incrementada, , va interpretar un seguit de balls de l’època, com ara valsos, masurques, xotis, rigodons, polques, etc. Tots ells estaven anunciats en el programa que va dissenyar Agustí Casals i Costa, mentre que l’orquestra va ser dirigida pel mestre Joan Rossell i Maristany: tots dos artistes eren masnovins.








Tal com ja s’ha indicat, s’hi ha celebrat tota classe d’esdeveniments com ara reunions socials, balls, revetlles, teatre, revista, jazz, concerts simfònics, òperes, sarsuela, dansa i també hi ha actuat els Orfeons Català i el Masnoví.
El juliol de 1904 el Teatre va alçar el teló per primer cop i s’hi va representar «Misteri de dolor», obra d’Adrià Gual. Al cap d’un any, el juliol de 1905 s’hi va fer la primera òpera: concretament «Rigoletto» de (G. Verdi). La primera sarsuela  va venir un any després, el 1906, s’hi va representar «Bohemios» d’Amadeu Vives.
Hi va haver una època que va destacar pels balls de carnaval, l’actuació de moltes companyies líriques però també per algunes sarsueles «picardioses» com ara «Las bribonas» i La Gatita Blanca» que van motivar força enrenou entre els assistents degut a la moral pública d’aleshores, però n’hi va haver unes quantes més que encara van fer més enrenou.
Després van venir moltes òperes més, com ara «Marina» (E. Arrieta), «La Favorita» (G. Donizetti), «Faust» (C. Gounod). Es pot dir que s’hi van representar els autors principals, com ara Bellini, Bizet, Mozart, Mascagni, Mozart, Ponchielli, Wagner...


Pel Teatre del Casino hi ha desfilat un gran nombre de celebritats, moltes d’elles especialment desplaçades expressament per a actuar-hi, així doncs, podem subratllar personatges com Lluís Millet, Pau Casals, Mercè Plantada, Conxita Badia, Àngel Guimerà, Adrià Gual, Santiago Rusiñol, Emili Vendrell, Enric Borràs i Enric Granados, que per cert, cal destacar que va fer el seu darrer concert a la peninsula al Teatre del Casino abans de marxar a Amèrica: A la tornada, el vaixell Lusitania va ser torpedinat el 7 de maig de 1915 per un submarí alemany i E. Granados i la seva dona van morir en aquest naufragi juntament amb 1.193 persones més.
En l’àmbit de les arts es pot destacar la celebració de Jocs Florals, la Festa de la Poesia i concursos literaris de gran rellevància. 
 La sala del teatre del Casino rep el nom de «Pere Grau» perquè va ser el principal mecenes gràcies al qual va poder fer-se realitat el projecte arquitectònic que va impulsar amb gran coratge entre la societat, en F. Maristany. El Casino va reconèixer la labor ingent d’aquest personatge il•lustre posant el seu nom a la que era la Sala de Música, la qual està dotada d’uns vitralls extraordinaris.




Aquest teatre té un aforament per 700 persones. A dia d'avui està pendent d'una rehabilitació per adequar-se a la normativa actual de seguretat, però el seu estat de construcció está força conservat.

Amb aquesta finalitat a l'any 2017 la Junta Directiva del Casino va proposar fer una campanya inicial per recaudar fons i començar la rehabilitació.

Amb el títol SALVEM EL TEATRE.es va presentar com a Projecte a Giving Tuesday, el resultat económic que es buscava era recollir 3.000€, però no van arribar a 500€. Ens tenim que proposar noves alternatives!